FEDERACIÓ ACCAPPS

El que diré és més una reflexió de com encarar les coses la propera legislatura.

De la legislatura que hem acabat, s’aprova l’Estratègia Espanyola d’Ocupació. Veurem amb el nou govern si es mantindrà el compromís d’aquesta estratègia, que respon a un mandat legal de reforma de la Ley de Empleo. Responia a un comprormís d’introduir una modificació en el funcionament de les politiques actives d’ocupació. 

Espanya gasta en l’atur 30.000 milions d’euros, i en polítiques actives d’ocupació 8.000 milions d’euros. L’esta determinava la quantitat de diners i quines havien de ser les polítiques actives, deixava molt poc marge perquè la Generalitat les pogués adaptar en funció de les necessitats del nostre teixit i economia.

Les polítiques actives d’ocupació, en un context d’una atxa d’atur tan alta, tenen molta importància. Han de reforçar les capacitats de les persones si han de generar que les persones desocupades puguin incorporar-se al mercat laboral. Cal legalitzar les agències de col·locació d’entitats sense ànim de lucre.

El text aprovat ens dóna marges. Pel que fa a treball amb suport ens dóna marge per fer especificacions. De la iniciativa del teixit social hem desenvolupat un model propi de la societat catalana pel que fa a inserció de les persones amb discapacitat, per això demanem que el puguem desenvolupar.

Hi ha una qüestió fonamental que és el finançament d’aquestes polítiques d’ocupació. Per formació, per programes específics de suport. Són 8.000 milions d’euros que hem de tenir marge per poder distribuir i invertir-ho millor.

Necessitem una posada al dia en algunes qüestions. Tota la dinàmica de funcionament de la quota de reserva del 2%. És una obligació legal per la LSIMI que ha trigat temps en desenvolupar-se i encara hi som. No es coneix el grau de compliment. Sabem que és una obligació legal que no s’està complint tot i que s’ha guanyat en el grau de compliment. Les mesures alternatives, siguent a l’inici una bona idea, també avui sabem que permeten defugir d ela responsabilitat de contractar persones amb discapacitat i ofereixen ofertes gens vinculades a les polítiques d’ocupació. Cal pensar si la mesura alternativa cal ajustar-la per ajustar-la a l’objectiu inicial: que generi ocupació per persones amb discapacitat.

El conjunt de polítiques públiques han de posar l‘accent en les necessitat concretes dels individus i o tant en les formes jurídiques de les empreses on s’incorporen. Prioritzar els recursos públics en aquelles persones que la seva discapacitat afecta més en la seva productivitat a la feina. S’ajuda més a les persones amb un grau de discapacitat superior.

Les persones han de tenir oportunitats de trobar feina i que els recursos públics els concentren a les persones que tenen mes necessitat de suport.

El treball protegit és fonamental. Té un sentir enorme. Per a moltes persones sens aquesta oferta o hi hauria possibilitats d’ocupació.

Hi ha empreses que ens diuen  que estan disposats a complir amb la quota però que no troben el perfil de candidat amb la formació que requereix el lloc de feina. Cal capacitar a les persones.

Malgrat que tinguem una taxa d’atur descomunal, la nostra piràmide demogràfica ens portarà a que el nombre de persones que arriben a la jubilació serà cada vegada més alta. En els propers anys tindrem una economia amb més necessitat d’incorporar més persones si volem donar resposta a una demanda que tindrem.

La col·laboració amb el sector privat ara és fonamental. L’existència d’una iniciatia com la Xarxa FIL és fonamental.