FEDERACIÓ ACCAPPS

Prevenció i detecció precoç

DETECCIÓ PRECOÇ

El cribatge auditiu neonatal

La detecció precoç de la sordesa (cribatge auditiu) en nounats és vital per a un tractament més eficaç de la sordesa. Es disposa d’un període de quatre anys per evitar que les pèrdues auditives tinguin efectes permanents en el desenvolupament del llenguatge.

Amb el cribatge auditiu es detectaria, en un nounat, qualsevol pèrdua d’audició, fet que permetria iniciar una rehabilitació precoç i un millor desenvolupament de la llengua oral.

Com detectar que el nostre fill/a és sord/a?

Les persones amb sordesa tenen una discapacitat per escoltar, amb les conseqüents dificultats per accedir a la informació i desenvolupar el llenguatge oral.

Per això és de vital importància consultar al metge/ssa o al otorinolaringòleg/a si es sospita que un infant no hi sent. Algunes indicacions per detectar-ho, en funció de l’edat del nostre fill/a, són:

De 0 a 12 mesos:

El nadó és massa tranquil

No gira el cap ni fa cap moviment quan es produeix un soroll

No es tranquil·litza amb la veu

De 12 a 24 mesos:

No respon a ordres simples

No localitza la font del so

No diu “papa” o “mama” amb sentit

No identifica el seu nom

No fa frases de dues paraules

De 2 a 4 anys:

No s’entenen les paraules que diu

No contesta a preguntes senzilles

No repeteix frases

És un infant dispers, no segueix el ritme de la classe

PREVENCIÓ

MEDICAMENTS OTOTÒXICS

Quan un persona pateix una pèrdua d’audició o té risc de patir-la per motius genètics o ambientals, cal tenir en compte que existeixen una sèrie de medicaments que poden agreujar la pèrdua auditiva. Són els medicaments ototòxics. Cal preguntar a l’especialista quins són els medicaments que poden comportar la pèrdua d’audició.

PDF de la llista dels medicaments

HIGIENE AUDITIVA

Per mantenir el sistema d’audició en bon estat es poden seguir una sèrie de consells com son:

• En el cas de nens i nenes petits, cal vigilar l’ús de bastonets de cotó. L’ha de fer sempre una persona adulta i, en cas de dubte, consultar amb l’especialista.
• És convenient utitlitzar taps per banyar-se a la piscina.
• En cas de previsió de sorolls molt forts a prop de l’oïda (com petards, ambulàncies, etcètera) cal tapar-se les oïdes amb els dits i obrir la boca perquè l’energia del soroll pugui sortir.
• Cal fer revisions periòdiques per vigilar la formació de taps de cera.

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

En el cas d’ambients de treball o en la manipulació d’eines que produeixen molt soroll cal portar una protecció a les oïdes

Cal vigilar l’ús de reproductors de música: el nivell de so no ha de superar el 60% del volum total de l’aparell.

No exposar-se durant períodes llargs de temps a sorolls elevats

COM COMUNICAR-NOS AMB UNA PERSONA SORDA?

No s’ha d’oblidar mai que la persona sorda, encara que porti audiòfons, no hi sent de la mateixa manera que una persona oient i necessita llegir els llavis. Per tal de poder-nos comunicar satisfactòriament amb una persona sorda seguirem les següents pautes:

• L’avisarem quan vulguem iniciar una conversa, li indicarem el tema sobre el que parlarem i l’avisarem de nou quan canviem de tema de conversa.
• Parlarem a prop d’ella, de cara, a la seva alçada, i amb el rostre il·luminat, mai a contrallum.
• No parlarem ni massa de pressa ni tampoc massa a poc a poc. Vocalitzarem bé.
• Parlarem en veu alta, però sense cridar
• No parlarem amb la boca plena, ni ens posarem res davant dels llavis o la cara
• Serem expressius però sense exagerar ni gesticular en excés.
• Utilitzarem frases completes i clares, seguint un ordre lògic.
• Si no entenem una paraula o frase la canviarem per una altra que signifiqui el mateix. Una alternativa és escriure-ho en un paper.
• Mostrarem comprensió i respecte.